Ethel Eljarrat - "El plàstic: una amenaça per a la nostra salut"

El plàstic s’ha convertit en el material preferit de la indústria, ja que és fàcil i econòmic de fabricar perquè dura molt temps. Cada any es produeixen 300 milions de tones de plàstic, de les quals s’estima que 8 acaben als mars i oceans del nostre planeta. Els danys físics que causen són evidents, però no hem d’oblidar del mal químic que provoquen. Molts dels additius que s’afegeixen als plàstics són substàncies d’alt risc per la salut, podent provocar càncer, infertilitat, malalties neurodegeneratives, obesitat, diabetis, etc. Quines són les solucions a aquest problema? Parlarem de les mesures de conscienciació social per a reduir el seu ús, de la  investigació per desenvolupar productes alternatius que siguin menys nocius i de mesures legislatives per al seu control.

A càrrec d’Ethel Eljarrat, Doctora en Ciències Químiques del grup Water, Environmental and Food Chemistry (ENFOCHEM) de l'IDAEA

Títol: El plàstic: una amenaça per a la nostra salut
Ponent:  Ethel Eljarrat Esebag
Data: Dimarts, 26 de novembre de 2019
Hora: 18:30 h
Lloc: Centre cívic Casa Golferichs. Gran Via de les Corts Catalanes, 491. 08015 Barcelona.
Preu: Gratuït i sense reserva. Aforament limitat i admissió per ordre d'arribada.

Més informació: https://www.golferichs.org/programacio-cultural/el-plastic-una-amenaca-per-la-nostra-salut/

La Casa Golferichs va ser la segona i més important de les obres de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver l'any 1900. És d'estil modernisme català i la va fer per encàrrec de Macari Golferichs i Losada, un enginyer de camins, comerciant de fustes i home de negocis a l'Amèrica. La família Golferichs habità la casa fins que l'estiu de 1936 va ser confiscada per milicians llibertaris per a crear una universitat popular. Després de la Guerra Civil, la casa va passar a mans de l'orde de les Dominiques de la Presentació, que modificaren notablement l'interior de l'edifici per convertir-lo en un col·legi religiós. Quan les Dominiques van deixar l'edifici, diferents constructors van intentar enderrocar-lo, però la movilització veinal ho va impedir ocupant-lo i aturant les grues, i amb el recolzament del Col·legi d'Arquitectes van aconsiguir que es catalogués la casa. Finalment, l'any 1980 va passar a mans de l'Ajuntament i el va restaurar, obrint-se com a centre cívic el 1989.