Expo-Cov Project

El benefici de córrer compensa el risc d'exposar-se contaminants en ciutats? Un experiment amb 22 corredors voluntaris intenta respondre a aquesta pregunta. Liderat per l’IDAEA-CSIC, Expo-Cov es realitza a Barcelona, Puertollano i Ciudad Real.

Generalment s'accepta generalment que córrer és saludable. Però ¿córrer en una ciutat contaminada? ¿És saludable fer footing entre cotxes i fums? Potser si els cotxes no són massa, segueix sent saludable. Però si hi ha molts cotxes i molt de fum, el sentit comú ens inclina a pensar el contrari.

"Normalment els metges diuen que els efectes beneficiosos de córrer sobrepassen els efectes negatius de la contaminació, però la veritat és que no hi ha cap estudi que hagi intentat mesurar els efectes nocius de la contaminació urbana en els que practiquen aquest esport", diu Joan Grimalt, investigador de l'Institut de Diagnòsi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC. Per obtenir dades en aquest sentit, l'equip dirigit per Joan Grimalt ha iniciat el projecte Expo-Cov, que compta amb finançament del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

El plantejament és, en essència, simple. Un grup de 22 voluntaris corren durant una hora en una zona contaminada (ciutat) i, al cap de tres dies, en una zona neta (camp). Es mesuren els nivells d'exposició a contaminants en aire, aire exhalat i orina dels esportistes i diferents marcadors biològics en sang per esbrinar si la contaminació suposa una diferència substancial i en quin sentit. Mentre corren, els voluntaris porten una motxilla a l'esquena amb instrumental: una bomba d'aire per mesurar els contaminants orgànics volàtils i una altra per al carbó negre que estan respirant. Els esportistes també van proveïts d'un GPS i d'un pulsímetre per registrar el seu esforç físic. També es controla el nombre i la massa total de partícules que estan en suspensió en l'aire i es recullen partícules per a la seva anàlisi.

"Entre els voluntaris tenim corredors experts i gent que corre ocasionalment, i homes i dones de tota mena de professions i d'un marge entre 25 i 65 anys", apunta Joan Grimalt. "L'única condició és que han de ser no fumadors". La diversitat de voluntaris no és intranscendent, tenint en compte que es tracta de garantir que la mostra no estigui esbiaixada.

Els recorreguts s'estan realitzant a Barcelona i posteriorment es realitzaran a Puertollano (província de Ciudad Real) i Ciudad Real. L'objectiu és realitzar l'experiment dues vegades a l'estiu i dues a l'hivern, en cadascuna de les poblacions i cada vegada amb els dos recorreguts, un a la zona contaminada i l’altre a la zona neta.

A mitjans d'aquest mes de juliol s'han realitzat els recorreguts al centre urbà barceloní, al Parc de l'Escorxador, i a la Carretera de les Aigües, al Parc de Collserola. El setembre vinent es repetirà l'experiment en els mateixos llocs. I, ja a l'hivern, de nou a Barcelona, a finals de gener i finals de març. Al mes d'abril l'experiment es realitzarà a Puerto Llano i Ciudad Real. D’aquests dues últimes localitats, la primera ha estat escollida perquè té una refineria i ofereix altres condicions de contaminació diferents."L'experiment requereix una logística considerable, per la qual cosa estem buscant patrocinadors"

L'experiment requereix una logística considerable, apunta Joan Grimalt, per la qual cosa estan buscant patrocinadors que els donin suport per finançar en part. "Cal mobilitzar durant diversos dies personal sanitari de suport per a l'extracció de sang i el seu tractament. També es necessita un espai per a la donació d'orina. Això requereix el lloguer d'una caravana. D'altra banda, el nombre d'anàlisis necessari per estudiar els possibles efectes de la contaminació en la salut dels corredors és alt i té un cost elevat".

Les jornades dels experiments es prolonguen des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre, comenta Joan Grimalt. "Els vianants i els conductors de vehicles queden molt sorpresos. Sovint vénen a preguntar el que fem. També ens pregunten sobre de tot tipus d'instal•lacions que hi ha a les rodalies. De vegades, altres corredors externs a l'estudi s'acosten per demanar aigua o refrescos. Molts ens feliciten i diuen que ja era hora que es fes un estudi com aquest. Altres ens pregunten quins són els millors llocs per córrer i fins i tot hem tingut alguns transeünts que s'han ofert com a voluntaris espontanis durant les proves. Els nostres vehicles utilitzats per al seguiment de les proves no passen desapercebuts."

El resultats d’aquest estudi servirán per saber-ne una mica més dels efectes de la contaminació sobre la salut i el benestar de les persones.